barcelona

HORARIS SAGALES.

http://www.sagales.com/uploads/8f4afbe7e5948f68fe2e9e7854c456cc256d865d.pdf

Segons aquests horaris l’hora estimada de sortida seria les 8:49 així, arribarem  a Barcelona, la sagrera, a les 9:23. Per tornar, agafarem l’autobús de les 17:13 arribant al nostre destí final el Hipàtia a les 17:41.

La línia que ens  porta de Sagrera a Plaça Catalunya és la línia 1. Les parades que hem de fer són :  La Sagrera, Navas, Clot, Glòries, Arc de triomf, Urquinaona i Plaça Catalunya. Segons l’aplicació, el temps estimat és de 14 minuts.

Mapa de la xarxa de metro :  http://www.tmb.cat/ca/mapa-metro-barcelona

4.4 EL LICEU. L’INCENDI.

El Gran Teatre del Liceu és un conegut teatre d'òpera que va en marxa des del 4 d'abril del 1847. Durant els seus primers cent anys, va ser nomenat com el teatre d'òpera més gran de tot Europa. Com qualsevol negoci, ha tingut alts i baixos, moments de glòria com ser un nucli artístic, polític i social de Barcelona; i moments crítics per el Liceu, com per exemple la decadència i els dos incendis que ha patit al llarg de la seva trajectòria.

En 1893 el teatre va patir un atemptat anarquista en què van morir 20 persones i en 1936 va ser expropiat i nacionalitzat . En 1994 el teatre va patir un gran incendi que va destrossar la sala principal, que va ser reconstruïda i millorada respectant la seva decoració i estil originals.

L'incendi de 1994

Entre dos i tres quarts d'onze del matí del 31 de gener de 1994, mentre dos operaris treballaven en la reparació del teló d'acer que, en cas d'incendi, havia d'impedir que el foc passés de l'escenari a la sala –ironia del destí–, les guspires del seu bufador van prendre en els plecs de la guarda maleta, el cortinatge fix de tres cossos que amagava la part alta de l'escenari. Alguns trossos encesos de roba van caure a terra i, encara que els treballadors es van apressar a apagar-los i es va abaixar el teló d'acer, tot va ser inútil: les flames havien ja saltat al teló de vellut i pujaven fins al teler i el sostre.

El foc era ja incontrolable quan els bombers van arribar minuts després de les onze. Potser una mica massa tard, perquè mentrestant, segons sembla, els treballadors havien tractat d'apagar el foc amb els mitjans al seu abast en comptes de cridar immediatament els serveis d'extinció.

Aquells dies s'estava fent al teatre l'òpera de Paul Hindemith Mathis der Maler, a la que havia de seguir Turandot de Puccini.

Les institucions públiques van acordar unànimement que el teatre seria reconstruït al mateix lloc on era i tal com era, però amb totes les millores necessàries. Per fer possible la reconstrucció del Liceu, es va crear la Fundació del Gran Teatre del Liceu, i la Societat del Gran Teatre del Liceu va cedir la propietat del teatre a les administracions públiques: el teatre va ser, finalment, de titularitat pública, malgrat l'oposició d'un reduït sector de propietaris. Per a obtenir recursos, la Fundació va endegar una campanya de captació de diners, aconseguint la participació d'un gran nombre d'empreses i institucions privades, que van exercir com a patrocinadores i mecenes i van contribuir a la reconstrucció del teatre: el resultat va ser que gairebé la meitat del pressupost final d'aquesta reconstrucció va provenir de recursos privats.

4.5 LA RAMBLA

-Hello , can I have your attention for a moment to make a some questions?

-Where are you from?

-have you bought any souvenir? which one? how much money have you spent on those gifts? Do you thing Barcelona is expensive or cheap? Why?

-Have you ate at a restaurant ? What did you eat? What’s the meal you liked the most ?

-Did you like Barcelona ? Would you come back? why? What’s your favorite part of Bcn?

4.6 BOTIGUES EMBLEMATIQUES DE BARCELONA.

Fruit secs:

-Quin tipus de reacció fa el foc als fruits secs?

-Quin és el record que més vens a la teva botiga?

-Quin és el article més baratas que tens? I el més car?

-Has estat descontent amb el tracte d’algun client?

-Sent generalista, a quina cultura vens més records?

JOAN SALVAT PAPASSEIT

Joan Salvat i Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924) va ser un escriptor barceloní  humil, amb un esperit rebel i altament autodidacta. Conegut com a poeta d'Avantguarda, va tenir també una  activitat com a redactor d'articles de crítica social en català i castellà simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l'època. El seu estil enèrgic i impulsiu contrasta amb una vida d'obligada rutina i repòs deguts als problemes de salut. Va morir de tuberculosi als trenta anys, deixant una obra que durant dècades va ser poc coneguda.

A partir dels anys seixanta la seva figura va ser popularitzada sobretot gràcies a autors de la Nova Cançó que van posar música a alguns dels seus poemes. Avui dia és considerat un dels escriptors catalans clau del segle XX i el seu recull de poemes El poema de la rosa als llavis ha estat de lectura obligada a l'ensenyament secundari de Catalunya.

Era el fill de Joan Salvat Solanas .. En 1901, amb set anys, va haver d'afrontar la mort accidental del seu pare, fogoner embarcat en el Montevideo de la Companyia Transatlàntica. La vídua va ingressar Joan i el seu germà a l'Asilo Naval. A causa d'això, el futur escriptor mai no va anar a escola, i va aprendre a llegir i escriure per si mateix.

     

4.5 LAS RAMBLAS.

NACIONALITAT	OBJECTE	PREU	VALORACIÓ DEL  TURISTA
Argentina	entrepà	4,50€	Es mucho mas caro que en mi país aún así estaba re bueno.
Anglaterra	cafè	2€	I’ts good.
Itàlia	camiseta	24’99€	La verdad es mas caro que en itàlia pero la camiseta era “precioso” y me a llamado la atención.
Albacete	zapatos	49’99€	Son los casi mismos precios. No me resulta ni caro ni barato porque estoy acostumbrado a pagar ese precio o mas por unas bambas.

6.2 EL TRANSPORT.

• EL TELEFERIC.

El Telefèric de Montjuïc us mostra una panoràmica única de Barcelona .

Divisa tota la ciutat des del cel a vista d' ocell mentre puges al Castell de Montjuïc .

Des dels seus modernes cabines reconeixeràs els edificis més emblemàtics , com la Sagrada Família o la Torre Agbar .

• Horari:

Pots gaudir del Telefèric de Montjuïc tots els dies de l'any en diferents horaris .

De gener a febrer : de 10:00 a 18:00

De març a maig : de 10:00 a 19:00

De juny a setembre : de 10:00 a 21:00

Octubre: de 10:00 a 19:00

De novembre a desembre : de 10:00 a 18:00

• EL CASTELL DE MONTJUIC.

L'actual fortalesa que corona Montjuïc , coneguda popularment com Castell de Montjuïc , va tenir el seu origen en una primera fortificació construïda en 1640 durant la Guerra dels Segadors , ( 1618- 1648 ) entre Espanya i França. A la fi del mateix segle XVII es porta a terme una ampliació del recinte, convertint-se en fortalesa , que patiria el lloc francès de 1697 , els atacs anglesos de 1704 i 1705 , i els setges de les tropes borbòniques de Felip V ( 1683-1746 ) durant la Guerra de Successió espanyola (1702-1714).

En 1749 el marquès de la Mina, és nomenat Capità General de Catalunya , i va decidir que la fortalesa Necessitava una profunda reforma. Aquesta és Encarregada a l'enginyer Juan Martín Cermeño  , qui Presenta el seu Projecte El 12 de gener de 1751, basant-se en els Sistemes de fortificació ideats i aprofitant ALGUNS Elements del ja existents Des de la Esmentada Ampliació de multes de la XVII . Les obres es van iniciar en 1753 , perllongant Fins a agost de 1779, si bé es van seguir produint Intervencions Fins 1799 .El resultat  és Un edifici sobri, amb caràcter militar.

Aquest esperit classicista s'aprecia a l'entrada, on dos amples pilastres encoixinades amb columnes toscanes adossades flanquegen la porta d'accés i suporten un clàssic entaulament compost per arquitrau, fris amb tríglifs i mètopes , i cornisa , coronat tot per un frontó amb timpà ornamentat per el que sembla ser la representació d'una tempesta o tempestat. El carrer de la portada està dividida en dos nivells per una imposta : l'inferior alberga la porta d'accés d'arc escarser , i la superior l'escut d'Armes Reals d'Espanya establert per Carles III (1716-1788) en 1760 , monarca sota el regnat es va aixecar el gruix de la fortalesa.

Un cop a l'interior dues rampes que  condueixen al denominat primer recinte. Sota aquest últim baluard es va disposar una gran cisterna que, amb una altra més petita situada sota el pati i el safareig que està a la part occidental de la fortalesa, recollien l'aigua de pluja amb la que proveïen al fort. Al centre del recinte es disposa una edificació de planta quadrangular que alberga un pati porticat, el pati d'armes; sobre el terrat oriental s'alça una torre de vigilància coronada per un pal que s'emprava per a la comunicació marítima. Envolta el fort una fossa, excepte per la seva cara sud, on el pendent de la muntanya actua com a defensa. Les pròpies característiques del terreny fan que la fortalesa presenti una planta força irregular tendent al pentàgon, sense arribar a la forma estavellada.

 

Des de la seva finalització en 1799 diversos fets històrics han tingut com a escenari l'edifici que actualment es pot visitar.
En el marc de la Guerra del Francès (1808-1814), les tropes napoleòniques van prendre la fortalesa el 12 de març de 1808, emprant com a presó fins a la seva recuperació espanyola el 27 de maig de 1814. Des de llavors no cessaria seu ús penitenciari fins a 1960.
Al llarg del segle XIX i principis del XX, la fortalesa va servir d'instrument repressor de diversos alçaments ciutadans. El 3 desembre 1842 Barcelona va ser bombardejada des del castell per ordre del general, per castigar les protestes barcelonines en contra de la seva política fiscal. Un nou bombardeig es va dur a terme el 24 d'octubre de 1843, aquest cop per part d’un altre general, per fer callar als rebels que pretenien que la reina Isabel II fos declarada major d'edat amb tretze anys i acabar així amb la regència d'Espartero. Un tercer bombardeig es va produir el 20 de juliol de 1856, quan va voler sufocar una revolta que defensava al govern progressista de Madrid. El 29 d'abril de 1894 va celebrar a la fortalesa l'anomenat Procés de Montjuïc, on es va condemnar a mort a sis anarquistes. Finalment, entre el 26 de juliol i el 2 agost 1909 va tenir lloc l'anomenada Setmana Tràgica, en què es van produir grans disturbis motivats per les protestes contra la Guerra del Marroc; els rebels van ser empresonats al Castell, on va ser executat el 13 octubre 1909 Francesc Ferrer i Guàrdia (1859-1909), considerat l'autor intel·lectual de la rebel·lió.

Fruits Secs:

Casa Gispert és una de les empreses d’alimentació més antigues de Barcelona. La botiga es troba al centre de la ciutat comtal, al costat de la basílica de Santa Maria del Mar, molt a prop del Museu Picasso. Casa Gispert ven productes colonials des de 1851: fruits secs, fruita dessecada, cafè, te, cacau, espècies com la vainilla, la canyella, el safrà … i l’interior de la botiga ha estat conservat en el seu estat original, com un museu però encara funcionant. Avui en dia, Casa Gispert ofereix també una gran diversitat d’altres productes, ecològics, olis d’oliva verge extres, vinagres, xocolates, torrons, mels, melmelades, vins dolços, cistells de regal, etc. sempre a la recerca de productes locals i de gran qualitat.

Preus de Barcelona:

Item	Catalán	Español	Inglés	Preu/Price
Café	Café	Café	Coffe	1,25€
Aigua	Aigua	Agua	Water	1,20€
Polsera	Polsera	Pulsera	Bracelet	3€
Imant	Imant	imán	magnet	1,50€
Dessuadora	Dessuadora	Sudadera	Sweatshirt	15€